Es Pil·larí o El Pil·larí és un barri del municipi de Palma de Mallorca, situat al districte de llevant, entre els barris de s’Aranjassa al nord, Aeroport a l’oest, Les meravelles i i s’Arenal al sud i el municipi de Lluchmajor a l’est. Té un nucli de població, anomenat també Es Pil·larí, rodejat d’una zona agrícola i de pedreres. L’extensió és de 823,2 ha i hi estan empadronades 1947 persones el 2013, de les quals 254 són estrangers, majoritàriament de la Unió Europea.
El topònim Pil·larí és molt antic, apareix al Llibre del Repartiment de Mallorca sota la forma alternativa Pilli Pilliar. L’antigüitat del document permet suposar el seu origen pre-romànic.
En aquest indret hi passava l’antic camí de Muntanya Sa Torre-Es Teix i formava part de la possessió de Son Sunyer. El 1905 n’era propietari d’aquesta possessió Antoni Rotten Gual, marquès de Campofranco, el qual l’establí. El primer nucli de població fou anomenat Sant Francesc per part dels franciscans de la comunitat de la Porciúncula, que s’hi establiren prop d’ell el 1914. Posteriorment el nom fou substituït per l’actual.
La base econòmica inicial eren les pedreres de marès, emprat com a material de construcció, per la qual cosa la majoria d’habitants eren trencadors. Aquesta activitat fou paralitzada durant la Guerra Civil, però en acabar-se es recuperà i s’hi establiren trencadors provinents d’Alcúdia, Muro i Pollença. El segon lustre dels anys 50 del segle XX s’estabilitzà l’activitat i es mecanitzà, però entrà en decadència els decennis dels 70 i 80 arran de la introducció a la construcció de materials prefabricats que substituirien el marès. També el segon lustre dels 50 s’inicià a la zona costanera propera a Es Pil·larí l’activitat turística, amb la qual cosa rebé immigrants provinents de la península que treballaven a l’hoteleria i la construcció. També fou important l’agricultura de reguiu i la ramaderia bovina per a la producció de llet. Actualment només resta agricultura de reguiu.
La majoria d’habitatges foren habitatges unifamiliars fins a la primera dècada del segle XX que es realitzà la urbanització d’una extensa zona amb habitatges plurifamiliars. Hi travessava la línia de tren Palma-Santanyí, i el 1935 s’hi instal·là un baixador. Aquesta línia deixà de funcionar el 1964. El 1956 s’erigí l’església parroquial de Sant Francesc d’Assís, projectada per l’arquitecte Francesc d’Oleza, la qual fou reformada el 1986 per l’arquitecte Sebastià Gamundí Boscana a causa dels problemes acústics.
Actualment la barriada s’ha transformat una mica. Hi ha dues zones diferenciades, la més antiga i una urbanització nova de 500 habitatges.
A la barriada antiga els habitatges són plantes baixes o de baixa alçada (un o dos pisos). A la nova urbanització els edificis són de 3 altures, planta baixa, 1r pis i 2n pis.
El barri compta amb els serveis socials de l’Ajuntament de Palma, zona “litoral de Llevant” i, les seves dependències estan en el Coll d’en Rebassa i una Unitat Bàsica de Salut que té com a referència el Centre de Salut de s’Arenal.
Les professions dels pares/mares es troben dins el sector serveis relacionades en un alt percentatge amb el turisme, donat la proximitat de s’Arenal i professions liberals que en els darrers anys han augmentat considerablement el seu percentatge i pertanyen a totes les escales i nivells professionals d’aquest sector.
